fbpx

La Modernitat. Cercada o trobada?

29 Agost 2018

De com la modernitat es va anar introduint a poc a poc en les llars barcelonines i amb ella la comoditat. 1950-1970

No sempre s’ha tingut en compte el factor de comoditat en el manteniment dels espais domèstics. És probable que aquesta cerca de la comoditat anés de la mà de la introducció de la modernitat. Però la modernitat es va cercar o es va trobar?

L’avia Rossita em va dir en una entrevista aquest mes de març que quan no es coneix la riquesa no se sap que un és pobre. No es troba a faltar res perquè no es coneix.

L’avia Rossita amb la seva actitud de resignació serena accepta el que hi ha, tot i així el 1961 es canvia per enèsima vegada de pis, sempre de lloguer i aquesta vegada compra el pis del carrer Quevedo a Gràcia i es compra la nevera elèctrica, la rentadora, el pal de fregar, l’olla a pressió i la torradora. Per que ha estalviat, perquè ella desconfia dels crèdits i dels pagaments a terminis, – Només puc comprar quan en tinc! -i fa el gest de fregar el polze amb l’índex i l’anular.
En el cas de l’avia Rossita la “modernització” es fa de cop, en un o dos anys passen de cuinar a gas amb una nevera de gel no més alta de 60cm, rentar a mà i fregar el terra de genolls, a tenir nevera elèctrica, rentadora i pal de fregar. Els utensilis de la cuina ja no els guardarà sobre estants guarnits amb cortinetes sinó que els amagarà en armaris de fòrmica.

Després vindrà el televisor i deixaran d’anar a casa dels veïns a veure Eurovisión.
L’avia Rossita, de fort caràcter, sempre recela del que ve de l’exterior i a la rèplica dels venedors -És que això ve de fóra! – És que això ve d’Amèrica!- ella respondrà -I què! És que no té alguna cosa d’aquí?! Del pal de fregar, al principi, pensa que no és massa bon invent perquè no arriba a netejar prou bé tots els racons -Queda molt millor fregar de genolls!

Ja en el pis de Quevedo es compra per fi un pal de fregar i, encara que continua al principi, recelant, per fi reconeix que és molt més còmode. Descobreix el valor de la comoditat, atribut que no se li passa pel cap fer-se’l seu fins aleshores.
Encara que, en el temps del carrer Bisbe Caçador, quan la seva cunyada llogava una rentadora i abans que vingués a recollir-la el seu amo, aprofitava el temps restant per rentar ella la roba, -ep!- diu -només rentava! després s’havia d’esbandir! –
l’avia Rossita ja havia descobert que aquell invent, la rentadora, era una meravella. Tot i així si no hi havia calés no es comprava i sense queixes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada