fbpx
Dibujo hemisferio derecho

L’experiència de l’espai

29 agost 2018

Vull compartir una reflexió que cada cop més professionals de l’espai es fan.
Què experimenta l’usuari d’un espai?

Va entrar i de seguida es va sentir acollit per l’espai, semblava que alguna cosa el seduïa, tenia ganes d’estar-s’hi una bona estona, de seguida la olor li transportà a aquell estiu a casa dels avis. Llarga i càlida tarda d’estiu. L’avia, en Pau i ell picant ametlles al porxo de ponent. Per un instant va percebre com els seus músculs adoptaven la posició d’aquell vespre d’estiu, la respiració es va tornar pausada i continua, fent aquelles petites pessigolles a dalt del pit que tant li agradava sentir. Quasi podia percebre el propi rumrumeig igual que un gat quan és acariciat.

Els ulls se li van mig tancar i inesperadament va fer un sospir profund…Aquella olor.. olor seca de bosc de pins a l’estiu… però també la temperatura…i el so amortiguat
de calitxa, de serenor, murmuris apagats que et fan companyia…
El cruixit del terra al caminar el retornà al present i s’adonà del silenci. Silenci somort amb pauses de so.

El sostre ondulava sobre el seu cap i juganer el convidava a recórrer l’espai. Encuriosit per la paret més pròxima, la va acariciar, la textura calenta i rugosa el va transportar altre cop , però ara no era cap lloc concret, ara li semblava tocar gespa secada pel Sol.
Les cadires i les taules ben arrenglerades, la cuina al fons amb l’aspecte d’un híbrid de laboratori i taller. El tragí dels cuiners, ben concentrats, fent la seva feina.

-sempre m’ha fascinat copsar, sense que se n’adoni, algú altre treballant amb intensitat i a consciencia. Copsar en l’altre el moment de màxima presencia.
Pots quasi captar com el món desapareix al voltant seu, notes la seva respiració, els seus moviments precisos i els sorolls silenciosos.- va reflexionar.

Encara faltaven cinc minuts perquè arribés, volia escollir una bona taula perquè aquella reunió prometia ser llarga.
Va estirar el cap i el va moure a poc a poc i ho va tenir clar, la taula del costat de la finestra era la millor i estava lliure.
A mesura que s’anava apropant al recó escollit la remor que va intuir des d’un principi s’anava fent més clara i distingible, els estornells picaven les llavors del lledoner del pati del costat, era divertit escoltar el diàleg que els dos ocells mantenien. Absort amb els ocells va posar el palmell de la mà sobre la taula just on un raig de Sol de migdia l’escalfava, li va sorprendre l’escalfor i acariciant la fusta va comprovar el bon treball del fuster, es notava el poc temps que feia que l’havien encerat i la sensació de pell de poma polida fregada amb un jersei de llana el va transportar de nou a casa dels avis, aquest cop era tardor i l’olor a cera d’abelles encara accentuava més el record.
La cadira al moure-la no va fer gens de soroll, era lleugera i fàcil d’agafar i les seves potes eren amigues del paviment que el fregaven amablement.

Només després de seure es va adonar de que feia estona que la Billie Holiday sonava tímida des d’un recó per sobre del seu cap a prop de la cuina, el seu so ofegat acompanyava i arrodonia l’experiència.

Ella va entrar amb un somriure i amb ganes de xerrar, no es va parar ni un instant i es va dirigir directament on era ell, els seus gestos eren ràpids i decidits. Li va fer un petó a la galta, li va agafar l’avantbraç i va seure davant seu.

-Quin recó més bonic t’has buscat, m’encanta el color de les parets, aquest verd aigua tant refrescant sempre m’ha agradat!
-Sabia que t’agradaria. Jo m’hi trobo molt a gust però t’asseguro que no és pel color turquesa!
-Ja ho sé tonto! Però estic segura que coneixent els teus gustos, si poguessis veure-hi també t’encantaria!

A molts dissenyadors d’espais els afalagaria poder sentir alguna vegada aquests tipus de comentaris sobre els espais que dissenyen i realitzen i a la majoria de persones els agradaria tenir aquesta experiència en els espais que usualment freqüenta.

El disseny d’un espai hauria de tenir en compte tots els condicionants per a que l’experiència fos la òptima en cada cas.
L’espai ha de proporcionar una experiència i el disseny ha de considerar la diversitat de recursos que tenim els éssers humans per a captar l’entorn i així brindar una experiència el més inclusiva i completa possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.