fbpx
 

Sobre mi


 
Arquitecta, Interiorista, Màster en Història i Teoria de l'Arquitectura i formadora de Disseny d'Interiors en el meu propi centre de formació i en diversos centres a Barcelona.

Envoltada de dissenyadors i artistes en la família he captat el món a través de la bellesa.

La meva part més reflexiva sempre s'ha preguntat cóm la bellesa alimenta el nostre estat d'ànim i la meva part més pedagògica es qüestiona la manera de transmetre-ho amb entusiasme i inspiració.

M'apassiona la pedagogia i compartir el meu coneixement i experiència professional a apassionats per l'interiorisme, tant professionals, estudiants com amateurs.
 

Construcció d'una identitat

 
La identitat o personalitat de cada un es podria veure com una mena de puzle les peces del qual son records o moments que ens han marcat especialment. Aquests moments són les peces del meu puzle, de la meva identitat professional lligada íntimament amb la meva personalitat.
 
 
 

Moment número u

 
Sonen els Beatles, fa olor de pintura a l’oli, m'embriaga, el terra rasca els meus peus i està ple de taques de pintura de tots els colors. Una gran tela blanca es taca poc a poc de pigments i oli de llinosa, es taca amb energia i va cobrant un sentit que no entenc però em fascina, -el meu pare pintarà així per sempre.-
A l'altre costat de la sala els mobles s’estan en un desordre dinàmic, materials de tota mena ballen en l'espai: lletres en Letraset, fils, llanes, xarxes, pell, cuir -Quina olor que fa la pell! -, cartolines de colors, retalls de la mà de la meva mare, sempre arrodonits, suaus, dolços, tocar-ho tot m’alimenta els sentits. Les mans de la meva mare manipulen tot allò amb destresa i elegància i em relaxa i em dóna seguretat. -Més tard sabré que la meva mare treballa amb tot això i es diu collage, il·lustració, bosses, sandàlies. I encara molt més endavant entendré que té un do molt poc freqüent, el do de crear bellesa en tot allò que manipula.
 
 
 

Moment número dos

 
Una tarda de tardor com una altra qualsevol, al cor antic de la meva estimada Barcelona, ​​he tornat del col·legi i com totes les tardes no vaig a casa meva, em submergeixo a la botiga, m'envolta art, antiguitats, infinites curiositats d'altres temps, artesania, objectes fets amb saviesa ancestral, mobles, ferro, pergamí, fusta, m'envolta l'ambient, el tràfec de la botiga. No vull fer els deures, prefereixo escoltar el que diuen tots aquests objectes estranys, contemplar les pintures d'artistes llunyans, amagar-me i observar els clients com toquen tot allò que jo ja he tocat mil o dues mil vegades. A dalt està el meu avi ficat en els seus dissenys, dibuixa a llapis o tinta amb el cartabó gegant i aquella te de fusta. Ens envolten quantitats infinites de grafit, portamines, llapis, plomes, tinta, papers de grans dimensions, llibretes, dibuixos precisos, tots semblen estar impacients per ser utilitzats, m'asserena parlar amb el meu avi, sobretot escoltar-lo, el seu pensament m'inspira i somric. Contemplar el seu treball em desperta una gran curiositat, la seva mirada conté tots els secrets d'un món estètic que m'és proper i alhora em fascina.
 
 
 

Moment número tres

 
La meva mare a la botiga, descobreixo l'art de la disposició. Immersa en un estat de somni admiro la seva naturalitat excepcional col·locant, disposant qualsevol objecte, aquest cobra major presència i valor quan ha estat col·locat per la meva mare. Un ram de flors, qualsevol element de la botiga. Em recorre unes pessigolles de benestar quan observo a la meva mare embolicant amb seguretat un objecte venut, li insufla bellesa.
 
 
 

Moment número quatre

 
Fa olor de cera d'abelles, dissolvent universal, Chilamon. És el meu primer treball, per netejar i polir aquest moble vell em donaran uns bons diners. El netejo, el raspallo, el poleixo, fins poder-lo acariciar com si fos una poma, aprenc a parlar amb ell, i em demana, i jo l’escolto.-D'alguns m'enamoro i penso que algun dia, si hi ha sort els podré tenir més a prop, a casa meva ...- M'agradarà sempre dialogar amb els objectes per poder recobrar-los la vida, més endavant aprendré a dialogar amb els espais.- els toco, els miro, els oloro, i ells em responen, escolto la seva història i em sembla una meravella.
 
 
 

Moment número cinc

 
De tots aquests moments de claríssima consciència em quedo amb aquell en què vaig tenir la certesa que havia de cercar la meva autèntica veritat, encara que això em portés tota la vida.

Plovisqueja a la Rambla de Catalunya, no fa fred però ja es va acabar la calor de l'estiu, caminem unes quantes amigues per anar no recordo on, parlem, riem i travessem un semàfor i en aquest precís moment, la llum reflectida del verd del semàfor en les superfícies humides de la ciutat m'omple d'una resposta no preguntada: -La autenticitat, la veritat, cerca-les.-
 
 
 

Moment número sis

 
No fa olor a res, només a Incertesa, em pregunto què estudiar, perquè cal escollir entre tantes possibilitats? Perquè no hi haurà una escola que englobi tot allò que m'interessa: antropologia, filosofia, pedagogia, art, història de l'art, arquitectura ...?
Xerrada amb el meu avi, descobreixo que el seu gran somni fallit va ser estudiar arquitectura, se li humiteja la mirada, veu en mi una esperança de complir el seu somni. Acaricio la idea d’agrair-li tot el que m'ha regalat i em matriculo a l’Escola d’Arquitectura. Decisió absolutament emocional, però amb biaixos racionals, ja que penso que com a carrera generalista m'ajudarà a buscar la meva veritat i completar la meva formació personal.
 
 
 

Moment número set

 
Els estudis a la universitat són com una gran recerca, un oceà de nits en blanc, amistat, amor, treball, sacrifici, satisfaccions, frustracions, descobriments, decepcions, llàgrimes, alegries, festes ... Cada treball és un diàleg amb els meus interessos, de vegades sincers, de vegades purs tràmits, de vegades brillants, de vegades sorprenents i valents. En l'últim treball es pot escollir tema, necessito explorar alguna cosa nova trio el projecte d'un parc urbà a Barcelona on uns anys més tard Jean Nouvel proposarà el seu.
L’exercici sorgeix efecte. Descobreixo un món de sensacions, percepcions, un món ocult en els altres exercicis. La llum, el material orgànic és viu, es regeix pel cicle vital. La gent, la ciutat, els automòbils: dos mons que necessàriament s'han de trobar ... Exercici amable i rotund: Parc urbà a Diagonal amb Pere IV.
 
 
 

Moment número vuit

 
Un altre món per redescobrir: L'espai domèstic, les cuina, l'eina, la gastronomia, els banys, el gaudi dels sentits, la cultura de l'hedonisme, el mobiliari, el confort, el fetitxisme.
Entro a treballar per a una empresa d'interiorisme, durant cinc anys descobreixo el client i les seves necessitats, descobreixo l'empresa i les seves necessitats, descobreixo els treballadors i les seves necessitats. Descobreixo la importància de la comunicació necessària entre tots ells i em veig embolicada en un remolí d’activitats i aprenentatges: muntatge d'esdeveniments, relació amb la premsa, dirigir la primera pàgina web, impartir tècniques de dibuix per ordinador, projectes, clients, reformes, fires...
 
 
 

Moment número nou

 
M’independitzo, torno al meu estimat barri antic de la ciutat, la humitat del meu propi despatx no dilueix la meva il·lusió, espai històric per al començament d'alguna cosa.
Primers encàrrecs, reformes d'habitatges, alguna botiga, assessorament per tothom, esdeveniments ... Diàleg amb els espais, mims a aquells espais oblidats, desatesos, diàleg amb els clients, interpretar les seves necessitats més profundes, brindar l’harmonia als seus espais, coherència i funció i quan se’m permet poesia, afecte, la realització d'algun que altre somni ... Fins avui.
 
 
 

Moment número deu

 
La meva primera classe, 15 alumnes, 30 ulls escoltant. Il·lusió. Comunicació. Somriures. El tercer dia aplaudiments. Assaboreixo el resultat de la meva recerca i al mateix temps descobreixo que això forma part de la meva pròpia veritat. Tretze anys més tard no hauré deixat d’aprendre ni un dia.
 
 
 

Moment número onze

 
Fa olor de tinta xinesa, de pinzell i paper d'arròs, la cal·ligrafia i la pintura oriental requereixen de moviments zen igual que en la meva pràctica de tai-txi. Em trobo immersa en una recerca paral·lela a totes les altres, discontínua al llarg de la meva vida i que apareix com a cicles: plena de lectures, filosofia i redescobriments. intueixo que és la més profunda i directa a la meva veritat i al que sempre he sabut ignorant-ho: La fenomenologia, la cognició a través de l'experiència, la consciència, l'admiració pels detalls, la llum i l'ombra, la certesa i la incertesa...